Les piscines

Amb la concessió, l'any 1986, de l'organització dels Jocs olímpics de 1992, són sotmeses a una remodelació gairebé total, per acollir les proves olímpiques de natació.

Els arquitectes Franc Fernández i Moises Gallego, es van fer càrrec del projecte, amb un pressupost de 2.200 milions de pessetes. El mes de març de 1990 s'iniciaven les obres que van inaugurar-se el juliol de 1991, amb les proves test.

Així doncs, les Piscines Bernat Picornell queden incorporades al conjunt arquitectònic de l'Anella olímpica i es reestructuren per oferir un aspecte unitari de gran força expressiva.

El nucli central el formen tres piscines: la de salts -que respecta la seva construcció anterior i no s'utilitza durant els jocs-; la de competició, de dimensions olímpiques, a cel obert i amb una capacitat per a 3.000 espectadors que s'ampliaria amb grades provisionals fins a 10.700; i la d'escalfament, coberta i també de dimensions olímpiques.

El complex, també comptava amb vestidors, bar-restaurant, sala de musculació, oficines, instal·lacions i serveis tècnics, oficines i un edifici de dues plantes destinat al servei de premsa, el qual, en l'actualitat, es seu de l’Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament i de l’organització del Campionat del Món de 2003.

Les competicions

Les Piscines Picornell van ser l'escenari de les competicions de natació, natació sincronitzada, semifinals i finals de waterpolo i pentatló modern. La premsa internacional va destacar les qualitats de les instal.lacions. Així mateix, un alt nivell esportiu va existir a la competició en els Jocs Paralímpics. L'ambient a les grades de les Piscines Picornell, plenes de públic, va col.laboar a assolir 145 rècords paralímpics i 119 rècords del món.

L'or en 200 m esquena de Martín López Zubero i la final de waterpolo entre els equips d'Espanya i Itàlia que van guanyar aquests darrers, van ser moments especialment emocionants que formen part de la memòria col·lectiva de tots els que van viure aquells esdeveniments.

• Fundació Barcelona Olímpica