Bernat Picornell i Richier, impulsor d'aquestes piscines, va ser un pioner de la natació catalana i espanyola. Va néixer a Marsella l'any 1885 i es va traslladar a Barcelona l'any 1905.

De jove ja va destacar per la seva afició a l'esport i com a atleta molt complet. Es va inscriure al celebre gimnàs Solé, d'on sorgiren un seguit d'iniciatives cíviques i esportives de gran renom. Al 1907, juntament amb altres membres d'aquest gimnàs, organitzà el primer Campionat d'Espanya de Natació i fundà el Club Natació Barcelona. L'any 1920, fundà la Federació Espanyola de Natació i va promoure l'assistència dels nedadors catalans als Jocs olímpics d'Anvers.

Va escriure les primeres cròniques de la natació de tota Espanya a les columnes del Mundo Deportivo. Era una persona ben relacionada amb les grans personalitats mundials de la natació i de l'esport en general com ara el Baró de Coubertain -creador dels actuals Jocs Olímpics- de qui era amic personal i amb el qual compartia les seves idees sobre l'esport amateur.

Formà part del Comitè Olímpic Espanyol i del Bureau de la Federation Internationale de Natation Amateur.

Va morir a Barcelona l'any 1970, poc després d'haver finalitzat els Campionats d'Europa de Natació que aconseguí per a la ciutat.